PARE I FILLA

El dia de nadal, volia saber coses sobre el meu pare de la meva àvia, i per això i vaig preguntar a la meva àvia com era el meu pare de petit.
Primer de tot em va dir que el meu besavi era un nen molt trepella, un nen molt aventurer, això si, quan s'havia de posar seriós, s'hi posava.
Va nèixer al 1945 a Sant Gregori. 
Als 13 anys el meu pare va patir una malaltia del fetge... Ell no va poguer anar al col·legi durant 2 anys.
El meu pare va començar a treballar a la fabrica on la meva àvia també va treballar-hi, fa 28 anys que hi treballa. 
El pitjor que ha passat a la seva vida, va ser quan es va morir el seu pare, quan el meu pare tenia 14 anys. 

Això es tot el principal que volia saber sobre ell, un altre dia tornare i li preguntaré sobre la seva mare.

REBESAVI

Un dia qualsevol, vaig anar cap a casa els avis, però aquest cop, no era per fer una visita, sino per fer unes preguntes a la meva àvia sobre el seu avi, el meu rebesavi; ella va estar encantada de respondre les meves preguntes.

El seu avi es deia Pere, era una persona descuidada, simpàtic i molt rialler. En Pere vivia a Sant Gregori, desde petit que va viure allà. Un dels records que te la meva havia sobre ell és: Un tarda, ella i en Pere van anar a a Platja de Sant Feliu, era un estiu molt calorós, a el meu avi sempre li havia agredat estar fins a la nit a la platja, hi així va ser, van estar fins les 2 de la matinada a la platja, aquella nit era màgica, perquè va ser l'últim cop que van poguer estar junts el meu rebesavi i la meva àvia; al cap de poc el meu rebesavi va morir d'un atac de cor. 

Això es tot el que he pogut saber del meu rebesavi, espero saber més dels meus altres familiars.

Avui la meva àvia ha fet vuitanta-tres anys. La Maria Rosa Cortacans està bé de salut, llegeix el diari, mira la televisió i, de tant en tant, s'entreté amb algun llibre. L'única molèstia que té, a part de la vellesa, és el cansament; és per això que surt poc. Vaig dir, setmanes enrereque un fet digne de celebrar. La celebració consistiria anar a dinar a l'Hotel Carlemany, a darrere de casa, a molts pocs metres, i encarregar el matei Carles -el propietari de l'Hotel Carlemany- un pastís de xocolata i maduixa amb les vuitanta-tres espelmes. Per donar un aitre més festiu a l'aniversari de l'àvia convidaria les seves amigues, la Pilar Cornet i Aina Conrat.
Aquest matí, a les onze, li han portat a casa un marevellós ram de flors amb una targeta del qual, de mà de la Pilar Corne, hi havia escrites unes ratlles molt adients. Més tard, a quarts d'una del migdia, ens ha vinguit a recollir l'Aina. Totes tres, agafades de bracet, hem travessat el pont de l'alegria fins a l'Hotel Carlemany. I allà hem dinat i hem donat els regals. Un dia molt especial per l'àvia.
Quan hem arribat a casa, he agafat una llibreta i un bolígraf i li he demanat que m'expliques com haviem  estat els seus vuitanta-tres anys. Amb gran tranquil·litat, com l'aigua clara que brolla per la muntanya, m'ha dictat tot això que vosaltres heu llegit.