dijous, 28 de novembre del 2013

Avui la meva àvia ha fet vuitanta-tres anys. La Maria Rosa Cortacans està bé de salut, llegeix el diari, mira la televisió i, de tant en tant, s'entreté amb algun llibre. L'única molèstia que té, a part de la vellesa, és el cansament; és per això que surt poc. Vaig dir, setmanes enrereque un fet digne de celebrar. La celebració consistiria anar a dinar a l'Hotel Carlemany, a darrere de casa, a molts pocs metres, i encarregar el matei Carles -el propietari de l'Hotel Carlemany- un pastís de xocolata i maduixa amb les vuitanta-tres espelmes. Per donar un aitre més festiu a l'aniversari de l'àvia convidaria les seves amigues, la Pilar Cornet i Aina Conrat.
Aquest matí, a les onze, li han portat a casa un marevellós ram de flors amb una targeta del qual, de mà de la Pilar Corne, hi havia escrites unes ratlles molt adients. Més tard, a quarts d'una del migdia, ens ha vinguit a recollir l'Aina. Totes tres, agafades de bracet, hem travessat el pont de l'alegria fins a l'Hotel Carlemany. I allà hem dinat i hem donat els regals. Un dia molt especial per l'àvia.
Quan hem arribat a casa, he agafat una llibreta i un bolígraf i li he demanat que m'expliques com haviem  estat els seus vuitanta-tres anys. Amb gran tranquil·litat, com l'aigua clara que brolla per la muntanya, m'ha dictat tot això que vosaltres heu llegit.